I mica a mica ens anem despertant

Fa segles que no actualitzo... motiu pel qual cada dia fa més mandra actualitzar, perquè cada dia hi ha més coses a dir, i en un tres i no res això es converteix en un cicle viciós. Des de l'última vegada que vaig escriure és evident que ha passat de tot (un mes al Canadà!), però en destacaré sobretot l'esperada mort lentíssima de l'hivern (i la fi de l'exasperant mes de març), amb la conseqüent tornada a la vida del país: animals per tot arreu (en dos dies, pel meu jardí hi ha passat un ós rentador, una mofeta i centenars d'esquirols i corbs), gent corrent i en bici a absolutament tota hora, d'altres prenent el sol, menjant gelats, etc.

I nosaltres, aquí enredats amb els exàmens, no podem quedar-nos pas tancats dintre amb aquest bon temps que fa, després de tots aquests mesos esperant que fes bo, motiu pel qual cada dia anem a "estudiar" a la terrassa de la universitat. Però ja se sap que amb el bon temps, d'estudiar poc...

D'altra banda, tots som ben conscients de què significa que s'acabi l'hivern. Cada dia d'hivern que passava, era un dia menys d'estar al Canadà. Ara que s'ha acabat, tots sabem que això significa que hem arribat ja a la recta final. Per això no era pas estrany veure en els diferents blogs homenatges a l'hivern i als últims monticles de neu, que al capdavall són per a nosaltres els nostres particulars rellotges de sol.

També aquestes dues últimes setmanes he tingut l'única visita aquí al Canadà, el dia 30 de març va venir la Marina fins el 13 d'abril, dues setmanes molt ben aprofitades. Vam anar a festes de degustació, vam visitar Ottawa, Mont-real, Toronto, Kingston, les Mil Illes i l'Omega Park, vam assistir a classe de llengua cree (awashish-ak!) , vam celebrar una Pasqua amb molt, molt, de menjar, i vam anar més cops que dies era aquí en Tims Hortons. Els catorze dies van donar de molt, així que en lloc de fer una llarga explicació, simplement deixaré fotos amb comentaris, que, tu, tinc molta feina a fer, encara!

Dilluns, 30 de març, arribada i Taste Party
El primer dia que arriba la Marina (va, i neva), la porto a una Taste Party organitzada per la facultat de Lingüística, en la qual ens donen una pastilla (Miraculous Pill, sona fatal) que feia que durant una hora tot el que provessis fos dolç. Vaig menjar més taronges, tangerines, mandarines, llimones i llimes que en tota la meva vida. Jo li'n dic la Festa dels Cítrics. Ah, i vaig fer un tastet ben petit (per molt dolç que fos, encara podia sentar malament!) de vinagre blanc. La Marina es devia pensar que solc pendre'm pastilles d'aquestes cada dia... Per cert, a pesar del nom, no és pas una droga (crec!).

Dimecres, 1 d'abril, Mont-real
Un dia plujós a Mont-real, però divertit. El més destacat és potser l'ascens al Mont-Royal (la segona vegada per a mi), amb pèrdua inclosa (la segona vegada que m'hi perdo, també. A la tercera va la vençuda!). Encara hi havia molta neu, la qual amagava els camins. Vam estar donant-hi voltes unes quantes hores!

El barri xinès:
Vista de Mont-real des del Mont-Royal:
Dijous i divendres, 2 i 3 d'abril, Ottawa
Primer dia de visita guiada per Ottawa. El divendres ens trobem la Manon, l'Alice i la Kat que van a veure la gran final de la lliga d'interpretació de la Universitat d'Ottawa, en francès. Ens hi unim. És en francès, i sobta veure una cosa tan i tan reamericana en francès. Els gags, molt divertits.

El tòtem del Confederation Park:
La caseta de les Beaver Tails:
Dissabte, 4 d'abril, Toronto
Dia molt i molt ventós. De Toronto veig el mateix que l'últim cop i, a més, el Kengsinton Market, que m'agrada molt, és prou similar al Camden de Londres. Però el que més recordo de Toronto és el vent. Uf...

Kensignton Market:
Chinatown, Toronto:
Diumenge, 5 d'abril, les Cascades del Niàgara
Impressionants de nou el que és les cascades en sí, però només girar el cap es trobes submergit en el que podria passar per ser una barreja entre Port Aventura i Las Vegas. Té la seva gràcia, però en la meva opinió no casa amb la impressió que causen les cascades.

Les cascades canadenques:
Les cascades dels Estats Units:
De dilluns a dijous, del 6 al 9 d'abril, Ottawa
Neu (un centímetre de neu a mig abril!) i molta feina per a la universitat. Dijous, com és de requeriment, visitem el Museu de les Civilitzacions i, de passada, acabem de veure Ottawa.

El Parlament al fons, el riu Ottawa i servidora:
De camí cap al Parlament:Les tiges de les tulipes
Divendres, 10 d'abril, Omega Park
El Johannes el suís (que només arribar a Ottawa es va comprar un cotxe) ens condueix fins l'Omega Park, on hi ha tot d'animals. És una mica com un safari però al Canadà. Es poden tocar els caribús i els cèrvols. Veiem óssos, óssos rentadors, porcs senglars, guineus àrtiques, llops, caribús, wapitís, capricorns (o sigui quin sigui el seu nom). Fa molt bon temps, fem un picnic a l'exterior. Hi ha un llac magnífic, amb vistes molt boniques per ser aquesta època de l'any (en què els arbres caducifolis encara no tenen fulles).

Baixant (i perdent-nos) pel camí prohibit del Parc Omega:
Perduts pel mig del Parc Omega, tot al voltant hi havia reixes molt inquietants: els animals perillosos eren al nostre costat de les reixes o a l'altre?Aquesta màquina va ser la que ens va servir per a trobar el camí de nou:De nou al cotxe, veiem óssos...capricorns...búfals i bisons...cabretes i caribús...
Dissabte, 11 d'abril, Kingston i les Mil Illes
També amb el Johannes i l'Anna, els suïssos, anem aquest cop a Kingston (la capital de Canadà abans d'Ottawa) i les Mil Illes. Kingston és una ciutat molt bonica, les Mil Illes és maco també, però fa tota la pinta que no és la millor època de l'any per anar-hi. Anem a un mirador altíssim, però està tancat, de manera que ens enfilem a un elefant per contemplar les Mil Illes (de les quals en veiem una porció ben petiteta). En tornar, encara ens veiem amb ànims de fer una mona.

En un llac a mig camí, sent enduta per la corrent:
En homenatge al ferrocarril més antic del Canadà, a Kingston:El mirador des d'on es pot veure les Mil Illes (ni en broma es veuen totes), que malament rai, estava tancat:
Però vam trobar el nostre propi mirador:
I per fi, després de vuit mesos al Canadà esperant-ho, vaig veure un inukshuk! Era minúscul, però millor això que res!
Diumenge, 12 d'abril, Pasqua
Al matí, els internacionals celebrem la Pasqua a casa de l'Anna, i al migdia juguem a un joc d'aquests del tipus "assassí", però amb tres homes-llop. Molt divertit. Al vespre, anem a casa la Christine, la meva mentora, on m'ha convidat a sopar-hi el típic sopar de Pasqua.

La nostra mona:
Els ous que vam pintar:
Els Pasquals:
Jugant al joc dels homes-llop:
La teca:
Pintant els ous:
En plena batalla dialèctica, acusació i defensa:

I per cert, ja em queda menys d'un mes perquè se m'acabi la bona vida!!!