Nkiskinwamasoun

Aquí a Ottawa també toca estudiar de tant en tant. Avui he fet l'examen de traducció científicotècnica (l'he trobat molt fàcil), demà toca el de cree i divendres el de pidgins i criolls. De manera que ara estic intentant encabir tots els verbs intransitius del cree dins el meu cap, i les lletres se'm transfiguren, els significats se'm barregen i no hi ha manera de recordar que kishcipani vol dir «viatjar lluny» i kinipie, «afanyar-se». Però la resta de verbs i estructures gramaticals ja estan en lloc segur. L'examen de pidgins i criolls ja és més seriós i té una repercussió més ressonant pel que fa a l'assignatura convalidable de la Pompeu. És curiós perquè, mentre les classes de traducció, segons la meva opinió, són més fluixetes aquí, les classes de lingüística són més interessants, tenen un nivell més elevat i suposen molta més feina. A més tinc la sensació que els estudiants aquí saben pensar més que nosaltres... És com si els ensenyessin a pensar, a part del que els puguin ensenyar de teoria. Els ensenyen a treure les seves pròpies conclusions. Jo, efectivament, a classe de pidgins i criolls no en tinc mai cap, ni de conclusió ni d'opinió.